tirolana: Dia 7 (i últim): Hexenberge "La muntanya de la Bruixa"

Perdoneu que escrigui la crònica de l'últim dia del viatge 3 setmanes més tard! Podria posar la típica excusa que no tenia temps per escriure, però en realitat tampoc no es pot dir que hagi estat taaaaaaan ocupada. Però bé, fins avui no m'he assegut davant l'ordinador per explicar el darrer dia de vacances amb els meus pares.

Estic asseguda al llit, són pràcticament les deu de la nit, i vet-ho aquí, no tinc gens de son. Segurament no trobaré un altre moment per escriure al Blog, així que vaig per feina:

Després de passar el dia a Bratislava vam tornar a Viena, i des d'allà vam agafar un tren fins a Kufstein. El viatge va durar unes 4 hores, i la veritat és que se'm va fer una mica llarg. Portàvem molts dies agafant trens i autobusos, i ja estava una mica cansada. Durant el viatge de tornada a Kufstein vam descobrir que la càmera de la meva mare et permetia retocar fotos a l'estil fotoshop: engrandir ulls, fer desaparèixer arrugues, allargar el coll... Aquesta funció ens va tenir entretinguts una bona estona, però al final vam arribar a la conclusió que ens agradaven més les fotos naturals, i ho vam deixar estar.

Va ser arribar a Kufstein i tornar a l'hotel Auracher, on havíem passat la primera nit. Aquest cop no estàvem en una habitació deluxe, sinó norma, i la veritat és que la única diferència era que ara no teníem balcó. Però amb el cansament que portàvem a sobre tampoc no ens importava gaire. Va ser arribar allà i caure rendits al llit. Sí, confesso que em vaig quedar jo també a dormir a l'hotel, ja que 1) em feia mandra anar a casa i 2) de la meva dutxa feia dues setmanes que no sortia aigua calenta.

A l'endemà al matí, ben puntuals (cap a les 6:30), ja estàvem esmorzant. He de dir que dels hotels on he estat, el buffet lliure de l'Auracher és dels millors. I és que, senzillament, hi ha de tot! Aquesta vegada no em vaig menjar cap gofre amb xocolata, però vaig engolir panets i vaig assaborir el iogurt de maduixa.

La nostra idea era passar el dia a les cascades Krimml. Jo ja hi havia estat (si no recordo malament tinc una entrada al Blog on en faig una petita crònica... :D), i com que en vaig tornar meravellada, volia que els meus pares ho veiessin. La recepcionista de l'hotel, però ens va fer tocar de peus a terra. Per anar fins a Krimml amb tranport públic necessitàvem unes quatre hores. Tenint en compte que l'avió sortia a les 20h de Munic, era molt arriscat. I, per què no dir-ho, teníem ja el cul quadrat de tants trens que havíem agafat.

En veure les nostres cares de decepció, la recepcionista es va afanyar a oferir-nos una alternativa. De sota el mostrador va treure un mapa d'una muntanya amb tot de noms i indicacions. Era Hexenberge, que literalment significa "la muntanya de la bruixa". Estava a Söll, un poble a 20 minuts en bus, i ella mateixa ens va regalar els tiquets. Vam decidir, doncs, anar cap allà, una mica perduts i sense saber exactament què era aquesta muntanya.

He de dir que Söll es maco. És el típic poble amb caràcter tirolès. Carrers empedrats, flors a tot arreu, estil rústic. Allà vam agafar un telefèric, i després un altre. Vam arribar al cim de la muntanya. Les vistes eren espectaculars! Després de fer les fotos obligatòries i de visitar l'ermita, vam agafar el telefèric de tornada. Aquest cop ens vam aturar a la meitat. Allà és on començava "la muntanya de la bruixa". És un lloc curiós. D'una muntanya n'han fet un espai enorme amb activitats per tota la família. Per exemple, hi ha un Barfusspfad (camí per anar amb els peus descalços). L'estiu del 2010 vaig fer un camp de treball a Dudenhofen on precisament vaig ajudar a crear un camí així. Per això no vaig dubtar en treure'm les sabates i gaudir de les diferents textures que cada tram del camí oferia.

També hi havia tirolina, una mena de tobogan on t'asseies a sobre d'una fusta i lliscaves avall...

Però el que més ens va agradar va ser l'enginy dels austríacs: per tot arreu hi havia jocs, pensats pels nens però que a nosaltres ens va entretenir moltíssim. Per exemple: en un riu, hi havia unes comportes movibles. Podies tancar la comporta i fer que s'acumulés l'aigua en aquest tram, i després obries la comporta i feies que tota l'aigua acumulada baixés amb força i provoqués una mini-cascada.

A més, tot està ambientat en el tema de les bruixes. Per exemple, amb una bruixa podies fer pa i coure'l tu mateix al foc. Com he comentat, les activitats estan principalment pensades pels infants, però nosaltres ens ho vam passar pipa. Recomano el lloc a tothom!

Hi ha molts camins. Nosaltres vam baixar caminant fins a Söll, i allà vam agafar el bus de tornada fins a Kufstein. I tot seguit vam fer un pensament cap a l'aeroport.

A l'entrada de Söll

La marmita que et dóna la benvinguda a la Muntanya de la bruixa

Reconec que al principi em feia una mica de por, però què punyeta, si tots els nens hi baixaven jo també!

L'invent de les comportes al riu

A la Hütte (restaurant) estava ple de senyals semblants, per indicar com t'has de comportar. En aquest cas concret, la bruixa etziba: "ens agradaria molt que tinguéssiu unes bones maneres a la taula".