10 interesting facts about Austria

Innsbruck, capital del Tirol. M'encanta el detall de les muntanyes nevades - Innsbruck, Tirol's capital. I love the snow- covered mountains 

Avui vull anomenar algunes curiositats d'Àustria:

1- A Àustria hi ha un poble que es diu Fucking. Sí, ho heu llegit bé. Els seus orígens es remunten al 1070, i actualment hi viuen unes 100 persones. Com és d'imaginar, els turistes es fan tota mena de fotos amb el cartell d'entrada al poble. Corre la veu que l'ajuntament l'ha hagut de canviar per un altre de material més resistent.

2- Àustria és el país amb més Premis Nobel per càpita després de Luxemburg. Apunt: a Àustria hi ha una mitjana d'un professor per cada 11 alumnes. (Més o menys igual que un altre país que jo conec)

3- Es veu que, en aquest país, els números parells fan venir mala sort. Si has de regalar flors a algú, que siguin senars. 

4- Alguns famosos austríacs: Felix Baumgartner, Sigmund Freud, Gustav Klimt. Adolf Hitler, Arnold Schwarzenegger, Wolfgang Amadeus Mozart, Niki Lauda.

5- El Ministre d'Exteriors d'Àustria té ni més ni menys que 27 anys. Pertany al partit conservador i, per cert, no ha acabat la carrera de Dret. 

6- La majoria d'edat és de 16 anys. Amb 16 anys es pot votar i comprar tabac. Amb 15 anys un ja es pot incorporar al món laboral. 

7- Les cascades més altes d'Europa són a Krimml, a Àustria. Són espectaculars! Podeu llegir l'entrada al blog on parlo d'elles. 

8- És el país del món amb la taxa més gran de població amb sobrepès. En canvi, té una de les taxes més baixes de població obesa. 

9- A tot arreu hi ha saunes mixtes i nudistes. Per exemple: el gimnàs on jo anava a fer aeròbics fan sauna cada dia de la setmana, però només un dia és separada homes-dones. Els altres dies és mixta. Això a mi em segueix xocant bastant :-O

10- Àustria pot ser un país molt modern en certes coses, però amb el tema del tabac està uns quants anys per darrere de molts països europeus. Aquí es pot fumar a la majoria de bars, restaurants i discoteques. Sí, podríem dir que ho porto fatal.

 -----------------------

Today I want to write about some curiosities about Austria I have been gathering: 

 

1- In Austria there is a village called Fucking. Yes, you have read it right. Its origins date from 1070, and there currently live about 100 people. As it's easy to imagine, tourists go there and take all kind of pictures with the sign at the beginning of the village. There's a rumor going around that the City Hall had to change this sign for another one made by a more resistant material.

2- Austria is the country with more Nobel Awards per capita after Luxembourg. Note: in Austria there is an average of one teacher for each 11 pupils (More or less the same as in another country I know - ironic mode).

3- Apparently, in Austria the even numbers give bad luck. If you ever want to give flowers to somebody, you better check the number is odd.

4- Some famous Austrians: Felix Baumgartner, Sigmund Freud, Gustav Klimt. Adolf Hitler, Arnold Schwarzenegger, Wolfgang Amadeus Mozart, Niki Lauda. 

5- The Austrian Foreign Minister is no more and no less than 27 years old. He belongs to the conservative party and, by the way, he hasn't finished the Bachelor of Law. 

6- The age majority is 16 years old. Being 16 years old you can vote and buy tobacco. Being 15 years old you can already join the labor market.

7- The record for Europe's highest waterfall goes to Austria's Krimml Falls. They are gorgeous! You can check my post about these waterfalls :-)

8- It's the world's country with the highest rate of overweighted population. However, it has one of the lowest rate of obese people. 

9- There are mixed, nude saunas everywhere. For instance: in the gym I used to do aerobics there is sauna everyday, but only one day of the week it's separate men - women. All the other days it's mixed. This is something that stills surprises me...

10- Austria is such a modern country in so many ways, but regarding smoking we can't say the same. It has been really slow to take up any kind of smoking laws. Here it's allowed to smoke in most restaurants, pubs and discos. Yes, I just can't stand it :-(

Plat del dia: arròs a la cubana / Cuban style rice

Avui he sortit de la feina afamada. En arribar a casa he llegit les notícies del dia i tot seguit m'he posat a cuinar. Em venia de gust alguna cosa "consistent" i fàcil de preparar i he decidit fer arròs a la cubana. Me'n recordo que era un dels meus plats preferits quan anava a l'escola. No ens el feien gaire sovint, però quan tocava sempre em posava molt contenta.

És molt fàcil de preparar:

1- Bullir l'arròs
2- Daurar l'all i barrejar-lo amb l'arròs perquè agafi sabor.
3- Daurar la ceba i tirar-li la salsa de tomàquet (en el meu cas la salsa me l'he fet jo mateixa triturant un tomàquet, però com que el meu minipimer sembla de joguina no ha acabat de quedar líquida ^^). També li he afegit herbes mediterrànies (romaní, farigola)
4- Tallar el plàtan de dalt a baix i fregir-lo a la paella amb unes gotetes d'oli.
5- Fer l'ou ferrat. Jo li tiro espècies per donar-li més gust.

A primera vista fa l'efecte que el plàtan no lliga amb la resta dels ingredients, però el contrast que atorga la seva dolçor està ben trobat.

Ja que sóc a Àustria, se m'acaba de passar pel cap que una variant podria ser posar un Frankfurt en lloc del plàtan... Però jo em quedo amb el plat original :-)

-------------

After a long-day at work I was starving. When I came back home I read the news and straight after I started to cook. I was feeling like eating some "easy-to-prepare stodgy food" and I decided to make "Cuban style rice". I remember it was one of my favourite dishes when I was in school. They didn't prepare it very often, but when they did I felt very happy.

It's very easy to prepare:

1- Boil rice

2- Saute the garlic and mix it with the rice to make it more tasty

3- Saute the onion and add the tomato sauce (in my case I prepared the sauce by myself by grinding the tomato... However, with my toy-mixer it hasn't really become liquid. ^^) I have also added some Mediterranean herbs : rosemary, tyme...

4-Slice the banana from the bottom-up

5- Make the fried egg. I add some species to enhance its taste.

At first sight it may look like the banana doesn't match with the other ingredients, but in fact its sweetness makes a nice contrast.

As I'm living in Austria I have just had the idea of using a Frankfurt instead of a banana... But I pick the original recipe :)

Merano, Italy

Escric ara l'entrada al blog, però va ser el 29 de març quan vam anar a Merano. Aprofitant que el pare de la Rhoda és d'allà vam anar a passar-hi el cap de setmana.

Era un divendres. Vam sortir de la feina a les 17h, ben puntuals, i vam pujar al cotxe d'en Ramón. El viatge va durar unes 3 hores i no es va fer gens llarg. Me'n recordo que feia un sol envejable pel mes de març. Com a anècdota, dir que a la frontera amb Itàlia ens va parar la policia i ens va demanar els DNI de tots. Es devia quedar al·lucinat en veure que dins del cotxe hi viatjava una grega que parlava italià i alemany perfecte, dos barcelonins i una veneçolana amb passaport italià. Ah, i el cotxe amb matrícula austríaca!

En arribar a Merano ens vam quedar bocabadats al veure la casa de la Rhoda. És rústica, enorme, i sobretot molt lluminosa. Entrava llum per tot arreu. Una casa ideal per passar-hi les vacances, vaig pensar. 

Vam anar a sopar a la millor pizzeria de la ciutat. No recordo del nom del restaurant però encara se'm fa la boca aigua quan penso en la pizza que vaig menjar. Deliciosa! La massa ben toveta i els ingredients frescos. 

L'endemà al matí vam anar a fer un tomb pel "mercadillo" de dissabte. Era un mercat de segona mà gegant, i hi havia, literalment, de tot. No vaig comprar res perquè ja tinc prou andròmines, però he de dir que vaig estar a punt de caure a la temptació i adquirir una tetera de l'any de la picor. 

Vam anar a fer una volta per les afores. A Merano hi ha un munt de camins per fer senderisme o senzillament passejar una estona. El pare de la Rhoda, en Kuno, venia amb nosaltres. Quin bon home! Entre tots ens ho vam passar realment bé. 

A la nit vam fer una d'aquestes partides de Monopoli que esdevenen eternes. Crec que estaré una bona temporada sense jugar-hi...

Diumenge va ser un dia de relax, que ja tocava. Vam anar a les termes de Merano i ens vam passar tot el dia allà. Quina sensació tan agradable, fer el mandra a la piscina i veure les muntanyes nevades al teu voltant.  Hi havia piscines, banys turcs, sauna... El meu lloc preferit era una piscina exterior on, si enfonsaves el cap dins l'aigua, senties una música relaxant. Hagués pogut quedar-me hores i hores allà... I bé, de fet, és el que vaig fer :)

Entre això, els surtidors d'aigua que feien massatges i el jacuzzi vam sortir de les termes com nous. Ara noto que em falta una altra sessió de relax com aquella... 

                                         Rhoda, muchas gracias por ese fin de semana! :)

----------------

I´m writing now about our trip to Merano, but in fact it was on March 29th when we went there. Rhoda's father comes from there, so we all decided to spend the weekend there.

It was Friday. We left office at 17h o'clock and jumped into Ramon's car. The trip was about 3 hours long but time flied. I remember it was really sunny for being March. One anecdote is that on the border with Italy the police stopped us and asked for our ID documents. He got really astonished when he saw that in the car there was a girl from Greece who spoke perfect German and Italian; two guys from Barcelona and a Venezuelan with an Italian passport. Oh, and the car's plate was from Austria!

When we arrived in Merano we got stunned when we saw Rhoda's house. It has a rustic style, it's huge, gorgeous, and above all, it's a bright place. An ideal house to spend holidays, I thought.

We went dinner in the best pizzeria in town. I don't remember the restaurant's name, but I only know I still get this mouth-watering feeling when I think about the pizza I ate. Delicious! What a fluffy dough and fresh ingredients!

The day after we went for a alk on the flow market. It was a huge second-hand market where you could find, literally, everything. I didn't buy anything because I have already too many pieces of junk, but I almost succumbed to temptation and buy an antique teapot from I-don't-know its epoch.

We went for a walk throughout the outskirts of Merano. There are plenty of routes for trekking or just to enjoy the walk. Rhoda's father, Kuno, went with us. What a nice man! We had a blast all together. 

During the night we played for ages Monopoly. I think I will be a looong time without playing it again...

Sunday was a rexaing day, as we had been waiting for. We went to Merano thermes and stayed there all day long. There were swimmingpools, turk baths, sauna...My favourite place was an outdoor pool where, by sinking your head in the water, you could hear some relaxing music. I could have stayed hours and hours there... And I did, indeed :-)

We went out feeling like brand new persons. Now I feel like I need another relaxing session like that one...soon!

                                                   Thanks Rhoda for the amazing weekend!! :)

The PIZZAS!

The Tiramisu was also great

Group picture

 

Rhoda and her dad Kuno

Apparently it's forbidden to take pictures inside the pool... Well, the first one on the left is Ramón (as far as I remeber, hahah), and the second one its me, enjoying the massage!

Avui va de cuina / It's time to cook

Avui ha sigut un d'aquests dissabtes que t'aixeques pel matí, obres la nevera i veus que no tens res per menjar. Bé, sí, al racó queda una mica de carabassó però no saps ben bé què en pots fer. 

Així que amb la motxilla buida a l'esquena he anat a l'Interspar a comprar. Per primer cop a la meva vida m'he fixat en els moniatos. No és que no em facin el pes, el contrari, m'agrada el seu gust dolç i tenen moltes propietats. El cas és que no sé perquè, però no n'havia comprat mai. Avui, en veure'ls, m'han vingut ganes de menjar-ne. I n'he agafat uns quants.

En arribar a casa el primer que he fet (a part de desar els iogurts a la nevera i els pèsols al congelador), és entrar al whatsapp i escriure al grup que tinc amb la meva família: "He comprat moniatos. Com els puc cuinar? No tinc forn!" Perquè clar, estaria bé saber alguna recepta creativa per fer els moniatos. La meva germana Natàlia m'ha passat el link d'una recepta de moniatos amb ceps, all i julivert. Tenia molt bona pinta, però, mecatxins la mar salada, no havia comprat bolets i, de julivert, ni rastre a la meva cuina. Però sí que tenia pastanaga i algun dent d'all perdut per la nevera. 

Com que al pis no tinc forn, he hagut de fer els moniatos "a l'antiga": agafar una cassola, folrar-ne el cul amb paper de cuinar i posar el foc lent. Als moniatos els he fet un tall de dalt a baix i els he tirat sal.  I cap a la cassola. Després he tallat la pastanaga i l'all en trossets molt petits, els he "saltejat" amb oli d'oliva i llestos!. 

---

Today, when I woke up and opened the fridge, I realized I didn't have anything to eat. Sounds familiar ? :) 

Well, yes, there was a piece of zucchini left on the corner, but I didn't really know what I could do with it. 

So I took an empty bag and I went to buy some food at Interspar. For the first time in my life I was eager to buy sweet potatoes. It's not that I don't like them; rather, I enjoy its sweetness and they have lots of properties. But I don't know why I had never bought them. Today, however, when I saw them I had like a crush. And I took some. 

When I came back home the first thing I did was to text my family-group in Whatsapp: " I have bought sweet potatoes. How can I cook them? Remember I don't have oven!" Cause yes, it would be very nice to have some creative recipes of sweet potatoes. My sister Natàlia sent me a recipe of sweet potatoes with mushrooms, garlic and parsley. It looked really tasty, but what a pity I hadn't bought mushrooms, and apparently there wasn't the smallest amount of parsley in my kitchen. However, I did have carrots and some garlic lost somewhere in the fridge. 

As in my current flat I don't have any oven, I had to cook the sweetpotatoes à la old way: take a pot, put some baking paper in it and set the slow fire. I have done one single cut to the sweetpotatoes and have dropped some salt. And let them cook in the top for 45' approximately. Afterwards I have cut the carrots and the garlic into small pieces, I have cooked them in a pan with olive oil, and that's it !

P.S 1: Mama, et proposo que elaboris una mica més aquesta recepta i la pengis al teu blog!
PS 2:  Today Andrea  told me that Marcelo was chosen for Masterchef in Brasil! Parabéns!!!! Do you know any sweet potato recipe ?? ;)

Dia 7 (i últim): Hexenberge "La muntanya de la Bruixa"

Perdoneu que escrigui la crònica de l'últim dia del viatge 3 setmanes més tard! Podria posar la típica excusa que no tenia temps per escriure, però en realitat tampoc no es pot dir que hagi estat taaaaaaan ocupada. Però bé, fins avui no m'he assegut davant l'ordinador per explicar el darrer dia de vacances amb els meus pares.

Estic asseguda al llit, són pràcticament les deu de la nit, i vet-ho aquí, no tinc gens de son. Segurament no trobaré un altre moment per escriure al Blog, així que vaig per feina:

Després de passar el dia a Bratislava vam tornar a Viena, i des d'allà vam agafar un tren fins a Kufstein. El viatge va durar unes 4 hores, i la veritat és que se'm va fer una mica llarg. Portàvem molts dies agafant trens i autobusos, i ja estava una mica cansada. Durant el viatge de tornada a Kufstein vam descobrir que la càmera de la meva mare et permetia retocar fotos a l'estil fotoshop:  engrandir ulls, fer desaparèixer arrugues, allargar el coll... Aquesta funció ens va tenir entretinguts una bona estona, però al final vam arribar a la conclusió que ens agradaven més les fotos naturals, i ho vam deixar estar.

Va ser arribar a Kufstein i tornar a l'hotel Auracher, on havíem passat la primera nit. Aquest cop no estàvem en una habitació deluxe, sinó norma, i la veritat és que la única diferència era que ara no teníem balcó. Però amb el cansament que portàvem a sobre tampoc no ens importava gaire. Va ser arribar allà i caure rendits al llit. Sí, confesso que em vaig quedar jo també a dormir a l'hotel, ja que 1) em feia mandra anar a casa i 2) de la meva dutxa feia dues setmanes que no sortia aigua calenta.

A l'endemà al matí, ben puntuals (cap a les 6:30), ja estàvem esmorzant. He de dir que dels hotels on he estat, el buffet lliure de l'Auracher és dels millors. I és que, senzillament, hi ha de  tot! Aquesta vegada no em vaig menjar cap gofre amb xocolata, però vaig engolir panets i vaig assaborir el iogurt de maduixa. 

La nostra idea era passar el dia a les cascades Krimml. Jo ja hi havia estat (si no recordo malament tinc una entrada al Blog on en faig una petita crònica... :D), i com que en vaig tornar meravellada, volia que els meus pares ho veiessin. La recepcionista de l'hotel, però ens va fer tocar de peus a terra. Per anar fins a Krimml amb tranport públic necessitàvem unes quatre hores. Tenint en compte que l'avió sortia a les 20h de Munic, era molt arriscat. I, per què no dir-ho, teníem ja el cul quadrat de tants trens que havíem agafat. 

En veure les nostres cares de decepció, la recepcionista es va afanyar a oferir-nos una alternativa. De sota el mostrador va treure un mapa d'una muntanya amb tot de noms i indicacions. Era Hexenberge, que literalment significa "la muntanya de la bruixa". Estava a Söll, un poble a 20 minuts en bus, i ella mateixa ens va regalar els tiquets. Vam decidir, doncs, anar cap allà, una mica perduts i sense saber exactament què era aquesta muntanya. 

He de dir que Söll es maco. És el típic poble amb caràcter tirolès. Carrers empedrats, flors a tot arreu, estil rústic. Allà vam agafar un telefèric, i després un altre. Vam arribar al cim de la muntanya. Les vistes eren espectaculars! Després de fer les fotos obligatòries i de visitar l'ermita, vam agafar el telefèric de tornada. Aquest cop ens vam aturar a la meitat. Allà és on començava "la muntanya de la bruixa". És un lloc curiós. D'una muntanya n'han fet un espai enorme amb activitats per tota la família. Per exemple, hi ha un Barfusspfad (camí per anar amb els peus descalços). L'estiu del 2010 vaig fer un camp de treball a Dudenhofen on precisament vaig ajudar a crear un camí així. Per això no vaig dubtar en treure'm les sabates i gaudir de les diferents textures que cada tram del camí oferia. 

També hi havia tirolina, una mena de tobogan on t'asseies a sobre d'una fusta i lliscaves avall...

Però el que més ens va agradar va ser l'enginy dels austríacs: per tot arreu hi havia jocs, pensats pels nens però que a nosaltres ens va entretenir moltíssim. Per exemple: en un riu, hi havia unes comportes movibles. Podies tancar la comporta i fer que s'acumulés l'aigua en aquest tram, i després obries la comporta i feies que tota l'aigua acumulada baixés amb força i provoqués una mini-cascada. 

A més, tot està ambientat en el tema de les bruixes. Per exemple, amb una bruixa podies fer pa i coure'l tu mateix al foc. Com he comentat, les activitats estan principalment pensades pels infants, però nosaltres ens ho vam passar pipa. Recomano el lloc a tothom!

Hi ha molts camins. Nosaltres vam baixar caminant fins a Söll, i allà vam agafar el bus de tornada fins a Kufstein. I tot seguit vam fer un pensament cap a l'aeroport.

A l'entrada de Söll

La marmita que et dóna la benvinguda a la Muntanya de la bruixa

Reconec que al principi em feia una mica de por, però què punyeta, si tots els nens hi baixaven jo també!

L'invent de les comportes al riu

A la Hütte (restaurant) estava ple de senyals semblants, per indicar com t'has de comportar. En aquest cas concret, la bruixa etziba: "ens agradaria molt que tinguéssiu unes bones maneres a la taula".

La bandera que no falti...!

L'ermita

Aquí baixàvem fins a Söll, a la tornada.