diumenge, 16 d’agost de 2015

Avui va d'imatges

 Anar al restaurant més típic i rústic de tota la ciutat i veure que la sal és de Mallorca i està etiquetada en català.

It's funny to go to the most traditional and pintoresque restaurant in the city and see that the salt is from Mallorca and is labelled in Catalan.
@Auracher Restaurant



Joc de paraules a un anunci del McDonald's - En alemany, quan alguna cosa "sona a xinès" es diu que  "sona a espanyol" . Els austríacs deuen pensar que els espanyols mengen la truita de patates acompanyada de chili con carne?

A play on words in a McDonald's add - In German, when something "sounds Greek" they say that "it sounds Spanish". Austrians probably think that Spaniards get he Spanish omelette served with chili con carne ??

 


Instruccions per utilitzar correctament el desinfectant al lavabo. Atenció amb la paraula  "Toilettenbürstenbenutzungsanweisung", que vindria a ser alguna cosa com "instruccions per a la utilització de l'escombreta del lavabo"

Instructions for proper use of the seatcleaner. Pay special attention to the word "Toilettenbürstenbenutzungsanweisung", wich means something like "instructions of use of the toilet brush"


"Li podem recomanar un accessori: un somriure!"

"We can recommend you a nice accessory on your outfit: a smile!"

Agafes el diari i introdueixes un euro. Tan fàcil com això.

You take a newspaper and insert one euro in the small box. As easy as it sounds. 
@Kufstein 


"Això és una taula boja"
"That's a crazy table"
@Aschenbrenner



L'extrema cortesia del Burger King: "Fins ara. O fins més tard. Nosaltres esperem aquí fins que torni. El seu equip Burger King li dóna les gràcies"

The extremely politness of Burger King: "See you soon. Or later. We wait here until you come back"
Your Burger King Team thanks you"
@Rosenheim



Caminant, quan estiguis cansat, atura't un  moment. Aquí tenim cervesa fresca i vi. Després contempla el teu voltant, que com bé saps, no et decebrà. (Tot això en una rima)

Wanderer, when you feel tired, stop for a while. Here we have fresh beer and wine. Then enjoy the landscape, you won't regret it as you certainly know!
@Aschenbrenner


"Cooperació" entre bicis i vianants
"Cooperation" between bikes and pedestrains 
@Kufstein Inn



"Si us plau, no tan ràpid"
"Please, not so fast"  - isn't it cute ? 
@Kufstein 


Anunci de la "Kufsteiner Fahrradbörse" (Borsa de bicicletes)
Cada any els venedors i compradors de bicis tenen una cita a l'anomenada "Borsa de bicicletes", on es venen milers de bicis usades a preus molt econòmics.

Advertisement of the "Kufsteiner Fahrradbörse" (Bicycle flea market)
Every year, bike's sellers and buyers meet at the "Bicycle flea market", where thousands of used bikes are sold in very competitive prices.





Imatges a les parets del lavabo de dones. 
Què hi deu haver al lavabo d'homes?

Random imatges found in a women's bathroom.
What may you find in men's bathroom?

@Kitzbühl; Joe's Pub (Kufstein)

 Museu de l'esquí
Ski Museum
@Festung Kufstein



Sí, desgraciadament, a Àustria és legal comprar tabac al carrer. Tinc pendent escriure una entrada sobre el tabaquisme a aquest país alpí.

Yes, unfortunately, in Austria it's legal to buy cigarretes in the street. I'm thinking about writing a post about tobacco policies in this small alpine country.


diumenge, 30 de novembre de 2014

Sunrise from Pendling

Divendres a la nit me'n vaig anar a dormir a les 9. No és que estigués gaire cansada (havia fer bondat durant la setmana), però havia de matinar per veure un dels espectacles de la naturalesa que més m'agraden: la sortida de sol. El lloc escollit era el cim del Pendling, una de les muntanyes més emblemàtica de l'entorn de Kufstein.

La Catarina, l'Hugo, la Milene, en Rathish i l'Andi ens vam citar a les 3:30h de la matinada a l'estació de tren. Em vaig despertar una hora abans per esmorzar com cal i tenir prou temps per no deixar-me res: la càmera, la bateria de recanvi, el polar tèrmic, els guants, i el més important, el llum!

La idea incial era anar en bicicleta fins al llac Stimmersee i des d'allà arribar al Pendling. A l'últim moment vam desestimar aquesta opció perquè les nostres bicis atrotinades (n'hi ha que les anomena "vintage") van molt bé per desplaçar-se per la ciutat, però per la muntanya no haguéssim arribat gaire lluny.  Així que vam decidir agafar un taxi fins a la Gasthoff Schneeberg de Thiersee. El viatge va durar uns deu minuts, i ens va tenir a tots amb l'ai al cor. El taxista estava entre begut i adormit, però això no li va privar de posar la directa i conduir a velocitat temerària per les corbes de la muntanya. Tenint en compte que hi havia una boira espessíssima que no deixava veure un burro a tres passes, dono gràcies de poder estar escrivint aquestes línies.

En arribar a Thiersee, vam començar a enfilar muntanya amunt. Feia molt menys fred del que m'esperava, i  excepte alguns moments en els que el vent bufava amb força, es podia suportar molt bé. 
De tan en tan apagàvem els llums per apreciar la infinitat d'estrelles. De fet, no ens calia la llanterna: la llum dels estels ens il·luminava el camí.
Per desgràcia nostra, vam fer el cim molt més ràpid del que cap de nosaltres s'hagués imaginat. La pregunta era: "I ara què fem?" Eren quarts de sis, a dalt de la muntanya feia un fred que pelava i el refugi estava tancat. Segons Google, la sortida de sol estava programada per les 7:30. Ens vam amuntegar en un racó per intentar evitar el fred, i gràcies a les imploracions de la Milene, els primers rajos de sol van començar a sortir, tímidament, cap a les 6:50.

A partir d'aleshores, l'espectacle va ser un no parar. Feia molt de vent i se'm gelaven les mans, però valia la pena fer fotos. Més avall poso algunes fotos. Pel fet d'estar rodejats de núvols, el paisatge em va recordar a la sortida de sol del volcà Batur d'Indonèsia. Quins records més bonics!
Com a anècdota, dir que allà dalt ens vam trobar amb dos companys de feina polonesos. Ells anaven molt professionalment preparats amb un termo gegant que, segons ens van assegurar, manté el te calent tot el dia. M'ho crec.

De tornada a Kufstein, vam anar a esmorzar al Prima, una cafeteria que ofereix bufets lliure de Brunch per 10 euros!!!!  No la coneixia, però hi tornaré :)

A quarts d'onze ja estàvem a les nostres respectives cases. Teníem tot el dia per davant.
Va ser una excursió fantàstica... Moltes gràcies!!! 


------------------


On Friday night I went to sleep at 9. I wasn’t tired (I had been good during the week), but I had to get up early to watch one of the spectacles of nature that I enjoy the most: the sunrise. The place we chose was the top of Pendling, one of the most emblematic mountains in Kufstein area.


Catarina, Hugo, Milene, Rathish, Andi and I met at 3:30 in the morning at the train station. I had woken up one hour before to have enough time for a proper breakfast and make sure I didn’t forget anything: the camera, the replacement battery, the fleece jacket, the gloves, and the most important, the headlamp!
Our initial idea was to go by bike to Stimmersee lake and from there hike to Pendling. At the last moment we rejected that option because our ramshackle bikes (some people like to call them “vintage”) are great to move in the city, but in the mountain we wouldn’t have gotten very far. So we decided to take a taxi to Gasthof Schneeberg cottage in Thiersee. The ride took about 10 minutes and we were all sweeting bullets: the driver was between drunk and asleep, and this didn’t deprive him to go all out and drive recklessly in the mountain’s curves. Taking into account that there was a veeery thick fog that made us as blind as a bat, I am thankful to be able to write those lines now. 
Once we got to Thiersee, we started to hike the mountain. It wasn’t as cold as I had expected, and with the exception of some moments when the wind blew strongly, we could deal with the weather.

Once in a while we turned the lamps off to appreciate the myriad stars. In fact, we didn’t need the lantern: the light of the stars illuminated the path. 
For better or worse we reached the top of the mountain a way faster than what any of us could have imagined. The question was: “And what do we do, now?” It was not even six in the morning, up there it was freezing cold and the cottage was closed. According to Google, the sunrise was scheduled at 7:30. We piled ourselves in a corner of the cottage and thanks to Milene’s pleas, the first lights of dawn started to come in, shyly, at about 6:50.  

From then onwards, the spectacle didn’t stop. It was very windy and I felt my hands frozen, but it was worth to take some pictures. Because of the clouds being all around, the landscape reminded me of the sunrise from Batur volcano in Indonesia. What a nice throwback! 
One anecdote: we met two colleagues from Poland on the top. They were very well equipped with a giant thermo, which, according to what they told us, keeps tea warm all day. I believe it.
When we got back to Kufstein, we went have breakfast at Prima, a cafeteria where you can have Brunch all-you-can-it for 10 euros!!! I didn’t know that place before, but I will go there again :-)
At about eleven we were already at our apartaments. We had the whole day ahead of us.
It was such a fantastic hike... Thanks a lot !!!

Let's go !!!

Amuntegats per no notar el fred! - On the top, trying to keep ourselves warm!