dissabte, 21 de juny del 2014

Dia 6: Bratislava


Si he de dir la veritat, Viena no ens va entusiasmar a cap dels 3. Tots els edificis tenen el mateix patró, els jardins estan tots tallats iguals (a l'anglesa) i les distàncies són molt grans. 
Així que el tercer dia de ser a Viena vam decidir anar a Bratislava. Amb tren s'hi pot arribar amb uns 50 minuts. Vam agafar una oferta amb la qual cada un pagava 15 euros i t'incloïa el viatge d'anada i tornada i el transport públic a Bratislava.
Bratislava ens va sorprendre positivament. Fugíem de Viena buscant més tranquil·litat i distàncies curtes. Estàvem farts d'haver d'agafar tres metros per anar a veure un monument. 
Jo havia sentit a dir que Bratislava no era res especial, i que amb 2 hores l'havies vista. La veritat és que d'acord, Bratislava no és que ens deixés bocabadats, però sí que té un encant especial. A peu pots arribar a la majoria dels llocs fàcilment. Encara s'aprecia el llegat comunista, sobretot quan surts de l'estació de tren o quan contemples les vistes des del castell.










Aquest músic toca la fujara, un instrument típic de la regió Podpolana, on hi ha molts pastors. És una música molt relaxant. Li vam comprar el CD per regalar-li a l'Àngel. El noi ens va estar explicant que va actuar al Palau de la Música de Barcelona

dilluns, 16 de juny del 2014

Dies 4 i 5: Viena

Biblioteca Nacional d'Àustria

Interessant poster


Globenmuseum

Universität Wien
ç


Schloss Schönbrunn

Jardins del castell Schönbrunn

Jardins del castell Schönbrunn


Belverede

dissabte, 14 de juny del 2014

DIA 3: Hallstatt i Dachstein Eishöhle (Ice caves)



Demano disculpes perquè ahir vaig trencar la meva promesa d’escriure cada dia una crònica de les vacances. Anit vam arribar un altre cop cansadíssims a l’hotel i ens vam adormir de seguida.

Ens vam aixecar a dos quarts de 6 i de seguida vam baixar a esmorzar. Érem els primers en arribar. 

A l'atac !


El pla del dia era anar fins a Hallstatt i d’allà agafar un telefèric fins a unes coves de gel. Hallstat és un poble a 70 km de Salzburg, situat a la regió de Salzklammergut. 

El recorregut fins allà en bus era una mica llarg:

-      Salzburg – Bad Ischl
     -      Bad Ischl – Gosaumühle
     -      Gosaumühle – Hallstatt

Es podia anar també en tren, però la recepcionista de l’hotel, que parlava molt, ens va recomanar agafar autobusos per no fer tanta volta.
A les 8:06 vam agafar el primer autobús fins a Bad Ischl. El trajecte va durar gairebé 2 hores. Allà ens vam esperar 20 minuts i vam agafar el proper tren fins a Gosaumühle, que estava a un quart d’hora. En arribar a Gosaumühle ja hi havia el bus cap a Hallstat esperant. Suposo que deuen anar compenetrats. Vam arribar a Hallstat al cap de 10 minuts. Se’m va fer estrany que fóssim els únics turistes que vam baixar a Hallstat. De fet, érem els únics turistes de l’autocar – amb l’excepció d’un matrimoni gran francès.
Hallstat ens va agradar molt. És fàcil d’entendre que sigui Patrimoni de la Humanitat.
El poble està a la vora d’un llac que es diu Hallstatsee. Les seves aigües venen del riu Traun, un afluent del Danubi. 

 
Afegeix la llegenda




Era molt agradable passejar pels carrers estrets i pintorescs del poble. També vam visitar les dues esglésies, el cementi... i vam veure una cascada (encara que petita) que queia per la muntanya. 




Més tard vam decidir anar a les coves de gel Dachstein Eishöhe. Per arribar fins allà havíem d’agafar un bus fins a Obertraun, i allà un funicular.
A l’autobús fins a Obetraun ens vam fer amics del conductor. Jo li preguntava a quina hora passava l’últim bus de tornada cap a Hallstatt, i si després podríem tornar a Bad Ischl, i cada quant passava el funicular, i..., en fi, un munt de preguntes. Era molt divertit, vam riure molt, perquè ell em deia les hores en alemany però nosaltres ens fèiem un embolic i no ens enteràvem de res. Quan vam arribar a Obertraun va baixar de l’autobús i ens va ensenyar l’horari i tot. Encara em fa mal la panxa quan recordo tot el que vaig riure.
Bé, a Obertraun vam agafar el telefèric. Quan vam arribar a dalt de la muntanya començava a ploure. Vam treure impermeables i paraigües i vam caminar uns 20 minuts muntanya amunt fins a les coves. Per sort aviat va deixar de ploure.



Les coves de gel eren impressionants. La visita guiada, en anglès i alemany, va durar una hora. Per tot arreu es veien masses de gel de formes diverses. Me’n recordo especialment d’una que tenia forma d’una drac. Allà dins feia força fred. Hi havia una noia dels Estats Units que anava en sandàlies. Després ens va dir que es va fer una foto dels seus peus abans i després d’entrar a la cova.
A l’autobús de tornada a Hallstatt vam trobar (sorpresa!) al conductor simpàtic que havíem conegut.
Vam arribar a Salzburg cap a les 19h de la tarda, i amb el cul pla després de tantes hores d’autobús. Però el viatge havia valgut la pena.