Marcelo & Heitor

Divendres passat van venir en Marcelo i l'Heitor a passar uns dies a casa meva. A l'Heitor encara no el coneixia, però a en Marcelo feia ben bé un any que no el veia, així que ja us podeu imaginar l'alegria quan els vaig veure arribar.

La veritat és que van estar una mica de pega amb el temps. No parava de ploure i feia frescor. Els volia portar al Grossglockner, on hi ha els glaciars, però tothom m'ho va desconsellar: amb tanta pluja i boira no podríem admirar el panorama. Així que vam optar per llogar un cotxe, anar al "sud" i visitar Eslovènia. 

Des de Kufstein fins a Ljubljana vam trigar unes 5 hores en cotxe, comptant les parades obligatòries per fer alguna foto, contemplar el paisatge i omplir el dipòsit. Per travessar els Alps vam haver de passar per carreteres de muntanya que feien un revolt cada 10 metres. I no parava de ploure... Malgrat tot, els paisatges eren preciosos. Vam passar pel parc nacional de Hohen Traun i des de lluny vam poder apreciar la cascada Krimml :)

Impressionant

  

En arribar a Ljubljana encara plovia. Vam veure que just a sota del nostre hotel hi havia un restaurant nepalès. Cap dels 3 no havia tastat mai les especialitats culinàries de l'Himàlaia, i tenint en compte que estàvem afamats no vam dubtar en sopar allà. Se'ns va fer una mica estrany menjar nepalès a Eslovènia, però la veritat és que era boníssim.

 

Cap al vespre vam sortir a fer un volt per la ciutat. Vam pujar al castell medieval, on s'hi feia una festa privada i des de fora es veien les llums de colors de la "discoteca". Una anècdota: la cançó que sonava era brasilera (ara no recordo si era la de "Nossa, nossa" o la de "tchê tchêrere"). Vam estar a punt de colar-nos a la festa, però just quan vam obrir la porta principal del castell (no, no estava tancada amb clau!), vam alçar el cap i vam veure que una ombra ens observaba des de darrere de la finestra de la torre del castell. Explicat així se li treu ferro, però en aquell moment ens vam atordir i vam sortir amb la cua entre cames.

El camí cap al castell era tenebrós. En Marcel tenia por dels fantasmes...

Personalment, Ljubljana em va agradar força. És una ciutat petita, acollidora i amb música per tot  arreu. A cada cantonada veies a gent cantant o tocant algun instrument. El nom de la ciutat ve de "Luba", que en llengua eslava significa "estimada". És una barreja entre ciutat mediterrània i centreeuropea. El riu Ljubljanica, que atravessa la ciutat, li dóna un aire romàntic i l'omple de vida.

 Amb el cotxe vam recórrer tota la costa eslovena. La nostra idea era anar fins a Croàcia, però ens vam advertir que segurament hi hauria embussos a la frontera, així que ens vam quedar a Koper i Portorož.

Aigua cristal·lina

A la tornada encara vaig tenir temps d'ensenyar-los el llac Hechtsee de Kufstein. Fins i tot ens vam  banyar!! Eren quarts de 8 del vespre i l'aigua estava gelada, però tal com els vaig dir: "it will probably be the only time for you to swim in an alpine lake. So lets jump!" I sí, al final vaig aconseguir que es banyessin. Un home que passava per allà ens va expressar la seva més digna admiració de veure el valor que teníem en nedar amb aquell fred !

From here I want to thank Marcelo and Heitor for having come here. It was great with you, and although it was short I had plenty of good time and I fully enjoyed the 4 days with you. 

You are really special for me, and I can't wait to see you again. Next time maybe in Brasil?

I love you!

A l'endemà que se n'anessin, vaig veure aquest missatge a la nevera! Im so glad I have you as friends.

.