Diumenge de Brunch i d´excursió

Vistes des de la fortalesa

Diumenge al matí vaig anar a casa de la Verena i l'Antonio per fer el ja habitual Brunch de diumenge. Jo vaig portar un mousse de llimona. Era el primer cop que en feia un. L'ideal hagués sigut fer-lo dissabte a la tarda, però el cas és que havíem estat fent una paella fins al vespre i a l'arribar a casa no tenia gaires ganes de posar-me a cuinar.

Així doncs, diumenge em vaig llevar ben d'hora (dos quarts de vuit!!!!) i em vaig posar mans a la feina. Vaig tenir un moment de pànic en no trobar la recepta, dictada pas per pas per la meva mare durant la meva darrera estada a Tiana. Per sort vaig trobar el paper amuntegat sobre el munt de folis que tinc a l'escriptori. (D'avui no passa: he de fer neteja).

Fer el mousse és molt fàcil. Esprémer les llimones i la taronja, afegir-hi el sucre i un parell d'ous, i remenar-ho amb el foc ben lent. Quan comença a bullir es treu la cassola del foc i s'hi posa la gelatina, prèviament en remull. Tot seguit s'hi afegeix la nata i llestos. Problema: NO TINC NATA! Me'n vaig adonar quan ja estava tot fet, i només em faltava barrejar la nata per tenir el mousse llest. 

(Bé, en realitat sí que tenia un spray d'aquests que treuen la nata a pressió, però el fet és que feia mesos que era a la nevera i em sentia responsable del més que probable mal de panxa que poguessin agafar els meus amfitrions). Així doncs, tenia un problema. 

Segon problema: És DIUMENGE, i, al Tirol, els diumenges és impossible trobar una botiga oberta. Aquest fet és quelcom que els habitants de Kufstein tenen molt assimilat, però jo encara no m'hi he acostumat del tot.

L'únic lloc que em podia salvar la vida era la gasolinera, que tothom sap que obra els festius. Sabia que allà venien alguns productes de primera necessitat, com pa i begudes, però no estava segura si en aquest petit establiment podria trobar nata. Em vaig desempallegar del pijama, vaig abandonar la cuina i el mousse i vaig pedalejar tan ràpid com vaig poder fins la gasolinera. "Haben Sie Sahne?" vaig preguntar, esperançada. "Natürlich" em va contestar el venedor, somrient, satisfet de poder-me ajudar i orgullós del seu negoci. Em va acompanyar fins a l'apartat dels làctics i allà, al costat de l'únic iogurt que quedava, vaig veure el pot de nata. 

No vaig dubtar en comprar-lo, encara que era molt conscient que el meu problema encara no s'havia resolt. Tenia la nata, sí, però era nata líquida i, ves per on, per fer el mousse la necessitava muntada. 

Vaig començar a batre-a amb una forquilla, enèrgicament, com quan bats un ou per fer una truita. Al cap de cinc minuts em vaig adonar que així només aconseguiria tenir agulletes al braç a l'endemà (perdoneu si semblo una figa-flor, però és que em sentia bastant inútil). Desesperadament, vaig "googlejar": "com muntar nata sense aparell elèctric". Els internautes opinen que el millor és deixar el bol al congelador uns 15 minuts i després batre la nata. Així ho vaig fer, però l'únic que aconseguia era embrutar (encara) més la cuina a base d'esquitxos. La nata seguia igual de líquida, es resistia a espessir. Aleshores se'm va encendre la llumeta. Em vaig recordar de quan vaig anar a Going, el poble de la Verena. Allà vam berenar amb els seus pares, que tenen una granja. La mare va anar a munyir la vaca i va tornar amb un pot ple de llet. Aleshores li va dir al Ramon que el sacsegés una mica. Al cap de molt poc temps, ja s'havia tornat nata. 

I això és el que vaig fer, i va donar resultat. Agraint per dins a la mare de la Verena, vaig afegir la nata a la cassola i vaig barrejar la mescla suaument. Mmmm. M'encanta la llimona. No em va quedar tan bo com a la meva mare (això és impossible), però per ser la primera vegada no estava tan malament.

Vaig repartir el mousse en unes cassoletes de plàstic i les vaig tapar amb paper de cuina.

I bé, ara l'últim "problema" era transportar el mousse fins a casa de la Verena i l'Antonio sense que cap cassoleta bolqués o em caigués de la cistella de la bici. M'anava girant cada vint segons per comprovar que tot estava bé a la cistella. Per sort no viuen ni a 10 minuts de casa meva, i tan jo com les cassolets vam arribar sanes i estàlvies. 

A casa seva ja estava tot preparat pel Brunch: pa, nutella, cafè, cola-cao (sí, l'original), pancakes boníssimes fetes per la Rhoda, formatge, mel, mató... La nevera de la Verena sempre està plena. 

La Rhoda i l'Andreea ja feia estona que havien arribat. Vam seure de seguida i vam disfrutar del Brunch i de la companyia. 

Al cap d'unes hores vaig quedar amb la Petra per anar a caminar una estona. Després de menjar tant, tenia la sensació que explotaria aviat si no em movia una mica.

Vaig pujar al seu Panda magnífic i vam conduir deu minuts fins arribar al peu de la muntanya Thierberg. Vam caminar mitja horeta. No era un camí difícil, ni gens llarg, però feia pujada i va fer que arribéssim a dalt esbufegant. Al cim del Thierberg hi ha les restes d'una fortalesa i una capella, per la qual cosa el lloc s'anomena "Thierberg Kapelle". Va ser construïda al 1280 pels senyors de Freundsberg i des de fa anys és un lloc de pelegrinatge. Per això, al llarg del camí fins al castell hi ha pintures de diversos personatges religiosos i la gent hi posa flors. 

La torre del castell va ser restaurada i ara aplega un museu de l'època. S'hi pot pujar, i la veritat és que les vistes de dalt de la torre són molt maques. Es veu tot Kufstein i els pobles del voltant, el riu Inn, la "Festung" sembla diminuta, i miris on miris hi ha muntanyes que s'alcen imponents. Algunes d'elles encara estan nevades. És un paisatge preciós. Com vam comentar amb la Petra, podríem passar-nos el dia contemplant senzillament el nostre entorn.