Demano disculpes perquè
ahir vaig trencar la meva promesa d’escriure cada dia una crònica de les
vacances. Anit vam arribar un altre cop cansadíssims a l’hotel i ens vam
adormir de seguida.
Ens vam aixecar a dos
quarts de 6 i de seguida vam baixar a esmorzar. Érem els primers en
arribar.
 |
| A l'atac ! |
El pla del dia era anar
fins a Hallstatt i d’allà agafar un telefèric fins a unes coves de gel. Hallstat és un poble a 70 km de
Salzburg, situat a la regió de Salzklammergut.
El recorregut fins allà en
bus era una mica llarg:
-
Salzburg –
Bad Ischl
-
Bad Ischl –
Gosaumühle
-
Gosaumühle –
Hallstatt
Es podia anar també en
tren, però la recepcionista de l’hotel, que parlava molt, ens va recomanar
agafar autobusos per no fer tanta volta.
A les 8:06 vam agafar el
primer autobús fins a Bad Ischl. El trajecte va durar gairebé 2 hores. Allà ens
vam esperar 20 minuts i vam agafar el proper tren fins a Gosaumühle, que estava
a un quart d’hora. En arribar a Gosaumühle ja hi havia el bus cap a Hallstat
esperant. Suposo que deuen anar compenetrats. Vam arribar a Hallstat al cap de
10 minuts. Se’m va fer estrany que fóssim els únics turistes que vam baixar a
Hallstat. De fet, érem els únics turistes de l’autocar – amb l’excepció d’un
matrimoni gran francès.
Hallstat ens va agradar
molt. És fàcil d’entendre que sigui Patrimoni de la Humanitat.
El poble està a la vora
d’un llac que es diu Hallstatsee. Les seves aigües venen del riu Traun, un
afluent del Danubi.
 |
| Afegeix la llegenda |
Era molt agradable
passejar pels carrers estrets i pintorescs del poble. També vam visitar les
dues esglésies, el cementi... i vam veure una cascada (encara que petita) que
queia per la muntanya.
Més tard vam decidir anar
a les coves de gel Dachstein Eishöhe. Per arribar fins allà havíem d’agafar un
bus fins a Obertraun, i allà un funicular.
A l’autobús fins a
Obetraun ens vam fer amics del conductor. Jo li preguntava a quina hora passava
l’últim bus de tornada cap a Hallstatt, i si després podríem tornar a Bad
Ischl, i cada quant passava el funicular, i..., en fi, un munt de preguntes.
Era molt divertit, vam riure molt, perquè ell em deia les hores en alemany però
nosaltres ens fèiem un embolic i no ens enteràvem de res. Quan vam arribar a
Obertraun va baixar de l’autobús i ens va ensenyar l’horari i tot. Encara em fa
mal la panxa quan recordo tot el que vaig riure.
Bé, a Obertraun vam
agafar el telefèric. Quan vam arribar a dalt de la muntanya començava a ploure.
Vam treure impermeables i paraigües i vam caminar uns 20 minuts muntanya amunt
fins a les coves. Per sort aviat va deixar de ploure.
Les coves de gel eren
impressionants. La visita guiada, en anglès i alemany, va durar una hora. Per
tot arreu es veien masses de gel de formes diverses. Me’n recordo especialment
d’una que tenia forma d’una drac. Allà dins feia força fred. Hi havia una noia
dels Estats Units que anava en sandàlies. Després ens va dir que es va fer una
foto dels seus peus abans i després d’entrar a la cova.
A l’autobús de tornada a
Hallstatt vam trobar (sorpresa!) al conductor simpàtic que havíem conegut.
Vam arribar a Salzburg
cap a les 19h de la tarda, i amb el cul pla després de tantes hores d’autobús.
Però el viatge havia valgut la pena.
