Marcelo & Heitor

Divendres passat van venir en Marcelo i l'Heitor a passar uns dies a casa meva. A l'Heitor encara no el coneixia, però a en Marcelo feia ben bé un any que no el veia, així que ja us podeu imaginar l'alegria quan els vaig veure arribar.

La veritat és que van estar una mica de pega amb el temps. No parava de ploure i feia frescor. Els volia portar al Grossglockner, on hi ha els glaciars, però tothom m'ho va desconsellar: amb tanta pluja i boira no podríem admirar el panorama. Així que vam optar per llogar un cotxe, anar al "sud" i visitar Eslovènia. 

Des de Kufstein fins a Ljubljana vam trigar unes 5 hores en cotxe, comptant les parades obligatòries per fer alguna foto, contemplar el paisatge i omplir el dipòsit. Per travessar els Alps vam haver de passar per carreteres de muntanya que feien un revolt cada 10 metres. I no parava de ploure... Malgrat tot, els paisatges eren preciosos. Vam passar pel parc nacional de Hohen Traun i des de lluny vam poder apreciar la cascada Krimml :)

Impressionant

  

En arribar a Ljubljana encara plovia. Vam veure que just a sota del nostre hotel hi havia un restaurant nepalès. Cap dels 3 no havia tastat mai les especialitats culinàries de l'Himàlaia, i tenint en compte que estàvem afamats no vam dubtar en sopar allà. Se'ns va fer una mica estrany menjar nepalès a Eslovènia, però la veritat és que era boníssim.

 

Cap al vespre vam sortir a fer un volt per la ciutat. Vam pujar al castell medieval, on s'hi feia una festa privada i des de fora es veien les llums de colors de la "discoteca". Una anècdota: la cançó que sonava era brasilera (ara no recordo si era la de "Nossa, nossa" o la de "tchê tchêrere"). Vam estar a punt de colar-nos a la festa, però just quan vam obrir la porta principal del castell (no, no estava tancada amb clau!), vam alçar el cap i vam veure que una ombra ens observaba des de darrere de la finestra de la torre del castell. Explicat així se li treu ferro, però en aquell moment ens vam atordir i vam sortir amb la cua entre cames.

El camí cap al castell era tenebrós. En Marcel tenia por dels fantasmes...

Personalment, Ljubljana em va agradar força. És una ciutat petita, acollidora i amb música per tot  arreu. A cada cantonada veies a gent cantant o tocant algun instrument. El nom de la ciutat ve de "Luba", que en llengua eslava significa "estimada". És una barreja entre ciutat mediterrània i centreeuropea. El riu Ljubljanica, que atravessa la ciutat, li dóna un aire romàntic i l'omple de vida.

 Amb el cotxe vam recórrer tota la costa eslovena. La nostra idea era anar fins a Croàcia, però ens vam advertir que segurament hi hauria embussos a la frontera, així que ens vam quedar a Koper i Portorož.

Aigua cristal·lina

A la tornada encara vaig tenir temps d'ensenyar-los el llac Hechtsee de Kufstein. Fins i tot ens vam  banyar!! Eren quarts de 8 del vespre i l'aigua estava gelada, però tal com els vaig dir: "it will probably be the only time for you to swim in an alpine lake. So lets jump!" I sí, al final vaig aconseguir que es banyessin. Un home que passava per allà ens va expressar la seva més digna admiració de veure el valor que teníem en nedar amb aquell fred !

From here I want to thank Marcelo and Heitor for having come here. It was great with you, and although it was short I had plenty of good time and I fully enjoyed the 4 days with you. 

You are really special for me, and I can't wait to see you again. Next time maybe in Brasil?

I love you!

A l'endemà que se n'anessin, vaig veure aquest missatge a la nevera! Im so glad I have you as friends.

.

Sopar vegà / Vegan dinner

Fa uns dies l'Alícia em va deixar un llibre de receptes veganes. Jo menjo carn, peix i ous, però el llibre em va cridar l'atenció pels plats tan creatius i saludables que proposa.

Avui, per fer el sopar he decidit inspirar-me en una recepta del llibre. Es diu "challenger-Frühstück" (Frühstück = esmorzar en alemany), però he pensat que també estaria bé menjar-lo a les 20h de la tarda.

La recepta original és un pèl diferent. Segons la meva adaptació, els ingredients són:

-1 moniato (sí, m'agraden molt^^). Cliqueu aquí per llegir la meva recepta de moniatos amb verdura.

-Cebetes tendres

-1 Ceba

-Tofu blanc (250 grams)

-Crema d'ametlles (l'he comprat a una botiga biològica i m'ha costat un ull de la cara, però estic contenta amb el resultat)

-Oli

-Aigua

-Sal i espècies

I els passos són ben senzills:

1- Pelar i tallar en capes fines el moniato. Untar-lo amb oli i sal i escalfar-lo 12'-15' al forn (250 graus)

2- Tallar la cebeta tendra en cercles i la ceba en trossos petits.

3- Posar oli a una paella i coure la ceba uns 2'

4-Afegir-hi el tofu i la crema d'ametlles barrejada amb aigua.

5-Afegir-hi el moniato

6-Afegir-hi sal i espècies

7- Adornar-ho amb la cebeta tendra

Es pot menjar sense res o acompanyat de pa, com un sandwich.

El llibre amb el qual m'he inspirat es diu "Vegan for fit" i l'autor és Attila Hildman. 

Proposa el repte d'estar 30 dies menjant vegà. Us el recomano, sigueu o no vegans. Ja tinc pensada la propera recepta que faré :)

-----------------

Some days ago Alícia lent me a Vegan cookbook. Although I do eat meat, fish and eggs, the book's creative and healthy recipes quickly drew my attention. 

Today I was inspired by one of these recipes and I decided to prepare it for dinner. The recipe's name is "Challenger-Frühstück" (Frühstück = breakfast in German), but I thought It would still be OK to eat it at 8 pm.

The original recipe from the book is slightly different. Following my adaptation, the ingredients are:

-1 sweet potato (yes, i love them ^^). Click here to check my first recipe with sweet potato and vegetables.

-Scallion (according to Google, it's called "Spring onion" in Britain :-O)

-1 onion

-White tofu (250 grams)

-Almond cream (I got it from a bio shop and it cost me a fortune, but I'm happy with the result)

-Olive oil

-Water

-Salt and spices

And the steps are really easy:

1- Peel and cut the sweet potato into thin slices. Blend it with olive oil and salt, and bake it during 12'-15' (250 grades)

2- Cut the scallion into thin rings and the onion into small pieces.

3- Put some olive oil on the pan and cook the onion about 2'.

4-Add the tofu and the almond cream mixed with water.

5-Add the sweet potato

6-Add some salt and spices.

7-Garnish it with the scallion. 

You can eat it just like that or together with some bread, like a sandwich. 

The book I got inspired by is called "Vegan for fit" and it's written by Attila Hildman.

It challenges you to eat Vegan during 30 days. I recommend it to you all, regardless if you are Vegan or not. I have already on my mind the next recipe I'm going to cook :)

1000 !

M'ha fet molta il·lusió veure que el blog ja té més de 1000 visites... (concretament, 1028 avui dissabte 9 d'agost ^^)

Segons Blogger, el rànking de països que més visiten el blog és:

1- Espanya
2- Àustria
3- Bangla Desh
4- Estats Units
5- Alemanya
6- Rússia
7- Països Baixos
8- Itàlia
9- França
10- Bèlgica

:)

Bon cap de setmana!

--------------------

I'm glad to see that the blog has reached 1000 visitors... (1028, to be exact ^^)
According to Blogger, the countries' ranking is:

1- Spain
2- Austria
3- Bangla Desh
4- USA
5- Germany
6- Russia
7- The Netherlands
8- Italy
9- France
10- Belgium

:)

Have a nice Weekend !

Fritz & San

Ahir al migdia vaig quedar amb en Fritz i el seu germà Felix. Havien passat uns dies de vacances a Itàlia i al viatge de tornada van parar a Kufstein. Quina alegria!!! Com no podia ser d'una altra manera, vam quedar per dinar a l'Auracher (proposta feta per en Fritz).
Ells es van atipar amb Käsespätzle i Kaiserschmarren, i jo em vaig decantar per un entrecot amb puré de patates i mongetes tendres.

La sorpresa va arribar quan en Fritz em va donar el llibre "Stateless. Diary of a spirited boy at Napho Camp" escrit pel nostre amic en comú San Saephan.

En Fritz, en San i jo ens vam conèixer a Singapur. Gràcies a ells vaig tenir la sort de conèixer Mr. Hun a Cambodja. Però bé, no em vull enrollar. En San és de Laos, però va néixer en un camp de refugiats al nord de Tailàndia. Quan era adolescent va aconseguir una beca per estudiar a Singapore Management University, i allà és on jo el vaig conèixer.

Vaig tenir una alegria immensa al veure que en Fritz em donava el llibre firmat per en San !!!

Tinc moltíssimes ganes de llegir el llibre.

Quina sort que tinc de conèixer a persones tan genials com en Fritz i en San. Tan de bo puguem estar els tres junts ben aviat !

----------------

Yesterday I met Fritz and his brother Felix for lunch. They had been in Italy for holidays and on the way back they stopped in Kufstein. It was great! As it couldn't have been different we met for lunch at Auracher (It was Fritz who suggested it). They gobbled Käsespätzle and Kaiserschmarren and I chose entrecôt with potatoes and green beans. 

The surprise came when Fritz suddenly gave me the book "Stateless. Diary of a spirited boy at Napho Camp" written by our friend in common San Saephan.

Fritz, San and I met each other in Singapore. Thanks them I could luckily meet Mr. Hun in Cambodia. But well, I should stop jabbering on. San is from Laos, but he was born in a refugee camp in North of Thailand. When he was sixteen he was offered a scholarship to study at a Singaporean High School, and afterwards at Singapore Management University. And that's where I met him.

Last March, Fritz went to Singapore for holidays and he met Sanva, and there's where he got the book:)

I was reaaally reallly happy when Fritz gave me the book! I just can't wait to read it.

I feel the luckiest person on earth because I know such great people like Fritz and San. You are very inspiring and I can't wait to be with both of you again!!!

Thank you very much!

  

Amb dedicatòria inclosa! / Goosebumps 

:)

                                                       

Random pictures from random events

Comencem l'agost amb algunes fotos d'esdeveniments passats!

Un client ens va regalar unes "Fajitas" mexicanes. Vam tenir l'excusa perfecta per fer un sopar mexicà casolà.
A client send us some Mexican Fajitas. It was the perfect excuse to meet for a home-made Mexican dinner. Delicious

Sommerfest - Foto d'abans de sopar i després dels torneig de volei
The volley tourney took all day long. Afterwards we dressed up for dinner =)

 

Llac d'Oberaudorf- Àustria no té platges, d'acord, però els seus llacs són una bona alternativa... (sempre i quan no plogui, clar!)

Oberaudorf Lake - Austria may not have beaches, but its lakes are such a good alternative (when it doesn't rain, of course!)

hahahaha

 

Selfie amb l'Alejandra i la Fei abans de participar a la Frauenlauf (cursa de dones que se celebra a Innsbruck)

Selfie in the car on the way to Innsbruck Frauenlauf (women race)

 L'ou de Pasqua gegant que el Simone va portar d'Itàlia. Va volar!
The Easter -chocolate -giant egg that Simone brought from Italy. We finished it in 2 minutes.

Sant Jordi - tornar del curs d'Italià i trobar-te aquest magnífic detall de l'Alejandra :)
Saint George Day - On April 23th, it's a tradition in Catalonia to exchange books and roses. When I came back to my desk after the Italian course I found that great gift from Alejandra. 

Febrer - Concert de Manel a Munic!
February - Concert of Manel (a music band from Barcelona) in Munich

En Juan sorprenent-nos amb un pa amb tomàquet i oli d'arvequina.
Juan showing his culinary art by preparing some pa amb tomàquet (catalan way to eat bread): toast, squeezed tomato and olive oil.

Foto des de la bici en algun punt entre Kufstein i Kiefersfelden
Somewhere between Kufstein & Kiefersfelden.

Una imatge val més que mil paraules :)
An image is worth a thousand words. Danke Fritz & Ganbo !!!